Tagged teatre

Museu de les arts escèniques de Barcelona

5 raons per reallotjar el Museu de les Arts Escèniques

L’antic Teatre Arnau, la Casa de la Premsa i, fins i tot, Reus ha sonat com a seu del Museu de les Arts Escèniques. Però per què no existeix un espai amb cara i ulls per allotjar-lo? O encara millor, per què hauria de sortir a escena aquest nou espai cultural? De moment l’Institut del Teatre ha dedicat un petita exposició per lluir algunes de les peces més destacades del Centre de Documentació. Després de tenir el gust de visitar-lo i conèixer l’equip que hi treballa, us en donem 5 raons.

Un fons d’impacte

“La Xirgu” i els seus vestits no són els únics protagonistes del fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Petites joies com cartells de Joan Miró i Rusiñol, una col·lecció de màgia comprada per Joan Brossa al mercat del Encants, l’arxiu complet de la Fura dels Baus i més de 74.380 digitalitzacions (les pots consultar al seu fons en línia).

Un patrimoni molt proper

Des de les primeres escenes de la història del teatre, el públic, la ciutadania, la gent n’ha sigut sempre l’actor principal. Per aquest motiu, resulta fàcil que els futurs visitants es reconeguin en cartells, vestuaris, atrezzos o altres elements teatrals.

Museu Arts Escèniques

Montjuïc i el Paral·lel, l’escenari ideal

Amb la industrialització i les necessitats d’oci de la massa d’obrers que inundava Barcelona a finals del segle XIX i inicis del XX, el Paral·lel es va convertir en l’artèria cultural, teatral i escènica de forma indiscutible. Ens ho recordava l’exposició al CCCB de 2012 i el pla d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona del 2014 (que, per cert, no es va dur a terme mai).

El Paral·lel cap al 1905 - Wikimedia Commons
El Paral·lel cap al 1905 – Wikimedia Commons

L’energia de l’equip humà

No només la dedicació de les especialistes i la directora del MAE aporten l’energia i dedicació que necessita una col·lecció tan gran i diversa, sinó també la seva visió i mentalitat oberta: des del projecte permanent amb Viquipèdia per donar lliure accés als fons, passant per trobades amb bloggers i iniciatives participatives com el Te’n recordes? de 2016.

Un llarg recorregut

El 1923 el Museu va ser adscrit a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Des de llavors ha anat viatjant d’un lloc a un l’altre: la Casa de la Misericòrdia, el Palau Güell… Potser ha arribat l’hora de donar-li un espai digne i envoltat de l’ambient teatral que respira Barcelona?

El Pla de Museus de 2017 no ha contemplat aquest equipament i haurà de ser l’Ajuntament de Barcelona el promotor que aixequi, finalment, el teló del nou Museu de les Arts Escèniques.