Tagged Poblenou

34739340745_e65d9004a1_k

Streetart com a generador de riquesa: Dozza vs Poblenou

Banksy, Nunca, Obey o Suso són alguns dels noms d’artistes que decoren (i per a molts, embruten) els murs de les grans capitals mundials. L’art inunda l’espai urbà en múltiples formats i versions (mosaics, graffitis, llaunes i, fins i tot, enganxines com les de Clet Abraham a Florència). En el fotopost d’avui ens fixem en dues iniciatives ben diferents: l’streetart a Poblenou (Barcelona) i a Dozza (Itàlia). Podrà l’art urbà convertir-se un pol d’atracció?

El cas de Poblenou

Des de les Olimpíades del 92′, Poblenou s’ha submergit en un procés de renovació urbanística constant. El barri ha vist com les antigues fàbriques donaven pas a nous equipaments i oficines de grans multinacionals. I acompanyant aquestes iniciatives empresarials i socials, la cultura s’hi ha anat fent un lloc.

A la trobada de bloggers organitzada per l’espai de creació Nauart vam poder comprovar com l’streetart dóna vida als antics solars fabrils, i mica en mica s’ha convertit en un generador de visitants i turistes. L’atractiu cultural del barri s’ha vist reforçat per l’arribada de la sala Beckett al carrer Pere IV l’any 2016 i la futura Casa de les Lletres de Barcelona, que obrirà portes el 2019.

Streetart Poblenou

Dozza, capital italiana de l’art urbà

Uns 1.166 quilòmetres al nordest del Poblenou i a un cop de cotxe de Bologna es troba la vil·la medieval de Dozza. No l’hauríem visitada si no fos perquè diversos bloggers d’art i cultura recomanaven escapar-s’hi. I és que l’any 1965 arrencava motors la Biennale del muro dipinto, quan l’art urbà no estava tan de moda com als 80 i 90′.

Els murs de Dozza s’han convertit amb el temps en una galeria a l’aire lliure que fuig de les grans aglomeracions dels Uffizi o Borghese. Els veïns de la població (no gaire més de 6.000) llueixen amb orgull les creacions d’autors japonesos, espanyols o americans.

Streetart Dozza

L’art urbà com a atractiu turístic?

Hem vist com dues iniciatives allunyades en el temps i l’espai, han sabut conjugar l’art i el dia a dia dels seus parroquians. En el cas de Poblenou, en un clar procés de gentrificació del centre de Barcelona cap als barris. Dozza, però, serveix com a model turístic i artístic per a d’altres poblacions, en un clar exemple de desenvolupament sostenible del turisme. A Itàlia ja existeix l’Associació de pobles pintats, amb desenes de “Dozzes” italianes.

Coneixes altres casos de renovació culturals i social gràcies a l’art urbà? Explica’ns-ho als comentaris o a Twitter!

Plus ultra:

>> Streetart en un poblet de Lleida: art urbà a Panelles (notícia)