Us ha entrat la tristor pel canvi horari? No us amoïneu, d’entre moltes propostes culturals, us plantegem una solució per aprofitar al màxim les hores de llum. La descoberta la vàrem fer fa prop d’un any, i ens va desvetllar espais de la ciutat de Barcelona que desconeixíem i que, amb la passejada, han recobrat aquell “esperit des lieux” de què parlava l’Annette Viel.
S’intueix que Miguel de Cervantes va visitar de forma breu la ciutat comtal, però sabem exactament quins passos va seguir? Sembla que els més experts tampoc es posen d’acord, però l’historiador Rafa Burgos i el periodista Jordi Galves ens van descobrir els espais més significatius vinculats al món cervantí i a la seva famosa novel·la: aquí comença la nostra ruta tardorenca!
> 1 < Facultat de Nàutica
L’espai que rodeja aquest edifici l’ocupava l’antiga muralla de mar, la Llotja i la porta d’entrada a una de les zones de bullici de gents i mercaderies. Això sí, cal esborrar de la vista la Barceloneta, inexistent en aquell moment i substituïda per sorra i aigua salada. És precisament en aquest indret de la ciutat comtal on arriben Quixot i Sancho Panza.
l
> 2 < Passeig de Colom
La tradició situa al número 2 del passeig l’allotjament de Cervantes durant la seva estada a Barcelona, tal com indica una de les plaques i els relleus de caps que distingeixen la façana. Si realment va ser així, quines vistes va triar l’escriptor!
l
> 3 < Carrer Ample
És precisament aquest carrer, que en aquella època seria l’equivalent a una avinguda o un boulevard, on molt probablement s’hi situa un dels passatges més tristos de la novel·la: el moment en què don Quixot ha de passejar avergonyit amb un cartell a l’esquena amb el seu nom. Durant aquest passatge, s’hi descriuen balconades encara visibles avui dia.
l
“cuando comenzó a descubrirse por los balcones del oriente la faz de la blanca aurora alegrando las yerbas y las flores”
l
> 4 < Carrer de Montcada
Al cor del mal anomenat “barri gòtic”, i fugint del bullici del comercial barri de la Ribera, s’hi han situat durant segles les families més adinerades de la ciutat. Segons Rafa Burgos, Cervantes podria haver-se inspirat en un d’aquests palaus (el del Museu Picasso? O el de les Cultures del Món?) a l’hora de descriure la casa d’Antonio Moreno, qui hospedà els protagonistes a la ficció literària. Tot i així, el Carrer Ample i el Born són altres opcions en les que s’hi hauria inspirat.
> 5 < Impremta de Sebastián de Comelles
Aquesta vegada, els números 14-16 del carrer del Call descobreixen encara avui dia a través dels esgrafiats de la façana la funció que antany va albergar aquest edifici: una impremta. És aquí on s’hi situa la impremta que visita don Quixot, i on es parla de l’apòcrif d’Avellaneda.
l
> 6 < Les Drassanes
Una bona manera d’acabar l’itinerari és refugiant-nos del guirigall de venedors i turistes de la zona de Colom a l’acollidor pati del Museu Marítim. Si encara tenim forces i no hem caigut en la temptació d’un vermut, podem fer un cop d’ull a l’interior de les Reials Drassanes, on trobarem una rèplica de la galera que va comandar Joan d’Àustria a la Batalla de Lepant, i on Cervantes va perdre la mà esquerra. És per aquest passat mariner que l’escriptor va situar també una galera a la novel·la, on el Quixot i Sancho Panza divisen la ciutat des del mar.
l
“Vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruidera, que en la Mancha habían visto“
l