From Recursos culturals online

DmabQRyW0AAEEQA

Reinterpretant la història de l’art a les xarxes socials

La ja coneguda fotografia de Gijsbert van der Wal amb estudiants adolescents embadalits davant la pintura de la Guàrdia de Nit de Rembrandt, va causar furor a Twitter. Mesos després, molts usuaris encara no han descobert que, en realitat, es tractava d’una activitat didàctica del museu en la qual s’utilitzava l’app mòbil de la institució. Però més enllà d’aquesta anècdota, com podem fer arribar l’art als adolescents i al públic millennial? Presentem dues propostes a les xarxes que poden obrir-hi camí.

 Cinema, història de l’art i reggaeton

Un dissenyador gràfic japonès, Shusaku Takaoka, reinterpreta els highlights del cinema, el món dels dibuixos animats i les obres d’art més icòniques per presentar noves creacions. Mentrestant, el compte de Tumblr El Arte Pop uneix dues facetes artístiques: les principals pintures de la història de l’art i les lletres i títols de cançons pop, reggaeton o rock. Dos comptes a les plataformes socials que poden semblar simples curiositats, però que sintetitzen diverses facetes artístiques. Per què no introduir-ho a les classes d’història de l’art de secundària?

@BerniniRocks vs @FcoBorromini

Si a la història de la rivalitat que va esculpir mitja ciutat de Roma, li donem un portàtil, un compte de Twitter i unes bones dosis de creativitat, ens apareixen els comptes de Bernini 2.0. i Borromini2.0. Desconec qui hi ha darrere, però és un crack. I hauria de convertir-se en professor de secundària o community mànager del Prado. Tots dos artistes presenten les seves creacions de manera peculiar però propera en llenguatge i to. Comenten l’actualitat del patrimoni cultural, interactuen i discuteixen amb una bona base argumental. Espectacular fil de Twitter el que ve a continuació…

Com han d’actuar els museus?

Les que hem presentat avui són iniciatives d’usuaris privats. Però passar-ho al món de les institucions, és tota una altra cosa, ja que requereix estratègia, un pressupost i, especialment, que s’aposti per aquest tipus d’iniciatives. I pot comportar maldecaps: tal com apuntava Nacho Granero al seu blog La Cultura Social en parlar dels videoclips de Sidonie i Beyoncé, participar en aquest tipus d’accions comunicatives pot suposar una bona carta de presentació per als museus. Això sí, sempre que es faci des del respecte i sense desvirtuar l’obra d’art.

En el cas de l’art i les xarxes socials, la permissivitat és potser una altra. Tot i així, es poden dur a terme iniciatives desenfadades que combinin el llenguatge dels adolescents -i no tan adolescents- amb pintures barroques, escultures iberes o manuscrits medievals. El cas d’èxit més sonat porta ja set anys actiu. Són els museum mascots del Museo de la Evolución de Burgos, la Lucy i el Miguelón: una Australopithecus afarensis i un Homo Pre Neandertal que fan les delícies dels tuitaires entre humor, rigorositat dels continguts i empatia. Vist l’èxit dels dos homínids, per què no han seguit aquesta línia altres museus? Potser caldria picar a la porta del community de Bernini 2.0. o Nostresinyó -la versió romànica i catalana- per donar un nou aire als comptes més institucionals del país.

Per tal d’anar agafant idees, us deixem amb una llista de Museum Mascots d’institucions que ja han inclòs, amb més o menys gràcia, personatges i mascotes a la seva estratègia digital. Que aprofiti!

1395227450962

Gamifica el teu museu!

Fa tot just unes setmanes vam tenir l’ocasió de participar en una trobada informal amb Imma Marín i Esther Hierro, autores del llibre “Gamificación“, a més d’altres experts en la matèria i el món editorial. La sessió va anar carregada d’energia, creativitat, emotivitat i molt bones idees, que perfectament es poden aplicar -en alguns casos, ja s’hi apliquen- en el món dels museus. Read more

einesmuseus

Google Tools per a museus

Doncs sí, sembla que cada vegada els museus tenen més eines online a l’abast, i cada vegada se senten més atabalats. És el que Manuel Castells definiria com a “desinformació per sobreinformació“. Cal, doncs, respirar profundament, pensar en quins són els nostres objectius -no estaria de més tenir un pla director o un pla de comunicació a la vora-, i anar a la recerca les eines adequades. Read more