From Propostes culturals

olia-gozha-678463-unsplash

3 poetes visuals que et faran ballar el cap

Agafem una lletra. Hi incorporem una imatge. Barregem bé. Fem un shakerato, que en dirien els italians. Pensem en un missatge. O en més d’un. El deixem a la vista de tothom.

El procés creatiu d’un poeta visual de la talla de Joan Brossa, Chema Madoz o Gustavo Vega, pot semblar un camí fàcil de recórrer, però darrere hi ha hores de treball, d’esbossos i d’idees que van i venen. Al final del camí, la gran recompensa: l’espectador fa seu el poema visual, l’admira o el rebutja, però el farà reflexionar. Avui hem volgut fer una selecció de tres poetes visuals i tres poesies que ens han fet ballar el cap.

Chema Madoz

Fotògraf amb mirada de poeta, Joan Brossa en va dir l’any 1995 que «han hagut de passar 70 anys per conèixer el meu germà». I no és casualitat. Madoz beu dels objectes i metàfores de Brossa i ho potencia a través del blanc i negre de la seva mirada fotogràfica. I tot emprant únicament la llum natural del seu estudi, sense artificialitats ni filtres. Si haguéssim de triar una de les seves creacions, potser seria «Birrete», per la potència i actualitat del missatge que s’hi amaga darrere.

Birrete - Chema Madoz
Birrete – Chema Madoz

Jordi Larroch

En una conversa informal, Jordi Larroch ens comentava que el Chema Madoz s’havia quedat sorprès per la seva poesia visual i li havia recomanat de fotografiar-ho tot en blanc i negre. I així ho ha continuat fent. Les seves creacions visuals i poètiques han anat madurant amb el temps. A més, sembla que s’ho passa genial creant. «La partida» ens té el cor robat per la seva subtilesa i el contrast de textures i forces.

La partida - Jordi Larroch
La partida – Jordi Larroch

Javier Jaén

No és casualitat que el The New Yorker hagi incorporat les seves creacions en portada. I és que Javier Jaén beu de tota la tradició poètica visual, hi incorpora grans dosis de creativitat, gotes d’acidesa i una pàtina d’actualitat. Ens quedem amb aquesta creació visual «LI_E»per al New York Times Magazine per il·lustrar un article sobre el problema de la veritat a les xarxes socials. Ja tardes en seguir-lo al seu perfil d’Instagram!

Li e - Javier Jaén
Li e – Javier Jaén

 

34739340745_e65d9004a1_k

Streetart com a generador de riquesa: Dozza vs Poblenou

Banksy, Nunca, Obey o Suso són alguns dels noms d’artistes que decoren (i per a molts, embruten) els murs de les grans capitals mundials. L’art inunda l’espai urbà en múltiples formats i versions (mosaics, graffitis, llaunes i, fins i tot, enganxines com les de Clet Abraham a Florència). En el fotopost d’avui ens fixem en dues iniciatives ben diferents: l’streetart a Poblenou (Barcelona) i a Dozza (Itàlia). Podrà l’art urbà convertir-se un pol d’atracció?

El cas de Poblenou

Des de les Olimpíades del 92′, Poblenou s’ha submergit en un procés de renovació urbanística constant. El barri ha vist com les antigues fàbriques donaven pas a nous equipaments i oficines de grans multinacionals. I acompanyant aquestes iniciatives empresarials i socials, la cultura s’hi ha anat fent un lloc.

A la trobada de bloggers organitzada per l’espai de creació Nauart vam poder comprovar com l’streetart dóna vida als antics solars fabrils, i mica en mica s’ha convertit en un generador de visitants i turistes. L’atractiu cultural del barri s’ha vist reforçat per l’arribada de la sala Beckett al carrer Pere IV l’any 2016 i la futura Casa de les Lletres de Barcelona, que obrirà portes el 2019.

Streetart Poblenou

Dozza, capital italiana de l’art urbà

Uns 1.166 quilòmetres al nordest del Poblenou i a un cop de cotxe de Bologna es troba la vil·la medieval de Dozza. No l’hauríem visitada si no fos perquè diversos bloggers d’art i cultura recomanaven escapar-s’hi. I és que l’any 1965 arrencava motors la Biennale del muro dipinto, quan l’art urbà no estava tan de moda com als 80 i 90′.

Els murs de Dozza s’han convertit amb el temps en una galeria a l’aire lliure que fuig de les grans aglomeracions dels Uffizi o Borghese. Els veïns de la població (no gaire més de 6.000) llueixen amb orgull les creacions d’autors japonesos, espanyols o americans.

Streetart Dozza

L’art urbà com a atractiu turístic?

Hem vist com dues iniciatives allunyades en el temps i l’espai, han sabut conjugar l’art i el dia a dia dels seus parroquians. En el cas de Poblenou, en un clar procés de gentrificació del centre de Barcelona cap als barris. Dozza, però, serveix com a model turístic i artístic per a d’altres poblacions, en un clar exemple de desenvolupament sostenible del turisme. A Itàlia ja existeix l’Associació de pobles pintats, amb desenes de “Dozzes” italianes.

Coneixes altres casos de renovació culturals i social gràcies a l’art urbà? Explica’ns-ho als comentaris o a Twitter!

Plus ultra:

>> Streetart en un poblet de Lleida: art urbà a Panelles (notícia)

joanbrossa

Viatge al cor de Joan Brossa

El cap de setmana passat vam canviar el vermut de dissabte per un viatge artístic, introspectiu, poètic i molt particular. Estem parlant del fons documental de Joan Brossa hospedat a l’arxiu del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA i un dels pilars fonamentals de la difusió que la Fundació Joan Brossa fa sobre el poeta visual. Això sí, no estàvem sols: ens acompanyaven bloguers i prescriptors 2.0. com Curiosa Barcelona, Llavor Cultural o Isabel Egea. Read more

Ruta de tardor de la Barcelona del Quixot.

Passeig de tardor per la Barcelona del Quixot

Us ha entrat la tristor pel canvi horari? No us amoïneu, d’entre moltes propostes culturals, us plantegem una solució per aprofitar al màxim les hores de llum. La descoberta la vàrem fer fa prop d’un any, i ens va desvetllar espais de la ciutat de Barcelona que desconeixíem i que, amb la passejada, han recobrat aquell “esperit des lieux” de què parlava l’Annette Viel. Read more