From Món 2.0.

antonio-molinari-517231-unsplash

4 idees per crear una expo online

Les exposicions en línia representen un recurs molt valuós per als museus, ja que permeten trencar amb la fugacitat de les exposicions temporals i mantenir vius els continguts generats. Així comença l’article “Del Java a Google. Exposicions online i museus, una parella de fet” que hem presentat a la revista de museologia Mnemòsine, de l’Associació de Museòlegs de Catalunya. Us en fem cinc cèntims a través de 4 idees fonamentals per plantejar una exposició virtual al vostre museu.

Treballa l’arquitectura idònia

En visitar una exposició física, tots sabem que el discurs i l’organització de l’espai i les obres resulta essencial perquè el visitant se n’endugui una bona impressió. Així mateix es troben els usuaris que accedeixen a una expo virtual: la tria de namings correcta, l’organització dels menús i dels elements d’ajuda i la jerarquització d’idees són el fonament d’un bon espai online.

Frick_Collection_-_www.joyofmuseums.com_-_external_2

Fes el teu propi estudi de Benchmarking

Congressos, workshops o el propi Google són una font inesgotable de descoberta de projectes inspiradors basats en exposicions online. Picasso sempre deia que “els grans artistes copien, els genis roben”, així que no hi ha excusa per inspirar-se (sense copiar, és clar). De ben segur que t’apareixeran com a exemples la Frick Collection, l’exposició Mondrian & De Stijl del Gemeente Museum Den Haag o la mostra Gilabertus, del Museu Episcopal de Vic.

Un grapat de Storytelling

Si d’un aspecte van sobrats els museus, aquest són els continguts: fotografies, documents, obra original i material bibliogràfic a dojo. El repte sempre és el mateix: saber triar quins elements són els idonis, digitalitzar-los i donar-los un fil conductor que atregui l’usuari. O el que és el mateix, si vols, aplicar-hi tècniques de l’anomenat Storytelling. I un consell: no publiquis fil per randa els mateixos continguts que has presentat a l’exposició física. No servirà de res en un espai virtual, en el qual l’usuari pot estar visitant-lo des del metro, al llit abans d’anar a dormir o mentre dina un tupperware a l’oficina.

No t’equivoquis de plataforma

Tot i que sempre podem migrar els continguts a una altra plataforma, resulta més eficient (i rentable, és clar) fixar-se en les necessitats que tindrà la nostra expo virtual. Quina capacitat d’emmagatzematge? Volem un backoffice usable per introduir-hi continguts regularment? O millor utilitzar un espai gratuït? Segons vagis responent a aquestes qüestions, t’aniran apareixent plataformes com l’arxiconegut WordPress i el seu cosí germà Drupal, per què no provar a Google Arts & Culture? Bé és cert que no resulta gratuït del tot, perquè al gegant Google se l’ha de pagar en espècies (drets d’autoria), però la visibilitat i la difusió del les teves col·leccions poden resultar clau.

Si t’has quedat amb ganes de més idees i casos d’èxit, fes una ullada a l’article complet!

DmabQRyW0AAEEQA

Reinterpretant la història de l’art a les xarxes socials

La ja coneguda fotografia de Gijsbert van der Wal amb estudiants adolescents embadalits davant la pintura de la Guàrdia de Nit de Rembrandt, va causar furor a Twitter. Mesos després, molts usuaris encara no han descobert que, en realitat, es tractava d’una activitat didàctica del museu en la qual s’utilitzava l’app mòbil de la institució. Però més enllà d’aquesta anècdota, com podem fer arribar l’art als adolescents i al públic millennial? Presentem dues propostes a les xarxes que poden obrir-hi camí.

 Cinema, història de l’art i reggaeton

Un dissenyador gràfic japonès, Shusaku Takaoka, reinterpreta els highlights del cinema, el món dels dibuixos animats i les obres d’art més icòniques per presentar noves creacions. Mentrestant, el compte de Tumblr El Arte Pop uneix dues facetes artístiques: les principals pintures de la història de l’art i les lletres i títols de cançons pop, reggaeton o rock. Dos comptes a les plataformes socials que poden semblar simples curiositats, però que sintetitzen diverses facetes artístiques. Per què no introduir-ho a les classes d’història de l’art de secundària?

@BerniniRocks vs @FcoBorromini

Si a la història de la rivalitat que va esculpir mitja ciutat de Roma, li donem un portàtil, un compte de Twitter i unes bones dosis de creativitat, ens apareixen els comptes de Bernini 2.0. i Borromini2.0. Desconec qui hi ha darrere, però és un crack. I hauria de convertir-se en professor de secundària o community mànager del Prado. Tots dos artistes presenten les seves creacions de manera peculiar però propera en llenguatge i to. Comenten l’actualitat del patrimoni cultural, interactuen i discuteixen amb una bona base argumental. Espectacular fil de Twitter el que ve a continuació…

Com han d’actuar els museus?

Les que hem presentat avui són iniciatives d’usuaris privats. Però passar-ho al món de les institucions, és tota una altra cosa, ja que requereix estratègia, un pressupost i, especialment, que s’aposti per aquest tipus d’iniciatives. I pot comportar maldecaps: tal com apuntava Nacho Granero al seu blog La Cultura Social en parlar dels videoclips de Sidonie i Beyoncé, participar en aquest tipus d’accions comunicatives pot suposar una bona carta de presentació per als museus. Això sí, sempre que es faci des del respecte i sense desvirtuar l’obra d’art.

En el cas de l’art i les xarxes socials, la permissivitat és potser una altra. Tot i així, es poden dur a terme iniciatives desenfadades que combinin el llenguatge dels adolescents -i no tan adolescents- amb pintures barroques, escultures iberes o manuscrits medievals. El cas d’èxit més sonat porta ja set anys actiu. Són els museum mascots del Museo de la Evolución de Burgos, la Lucy i el Miguelón: una Australopithecus afarensis i un Homo Pre Neandertal que fan les delícies dels tuitaires entre humor, rigorositat dels continguts i empatia. Vist l’èxit dels dos homínids, per què no han seguit aquesta línia altres museus? Potser caldria picar a la porta del community de Bernini 2.0. o Nostresinyó -la versió romànica i catalana- per donar un nou aire als comptes més institucionals del país.

Per tal d’anar agafant idees, us deixem amb una llista de Museum Mascots d’institucions que ja han inclòs, amb més o menys gràcia, personatges i mascotes a la seva estratègia digital. Que aprofiti!

Organitza una trobada de bloggers culturals [infografia]

Organitza una trobada amb bloggers culturals [INFOGRAFIA]

Fa uns dies vàrem participar des de Mosaics de Cultura a la Jornada “Museòlegs i periodistes. Noves perspectives i relacions” del Museu Marítim per parlar sobre el vincle cada vegada més fort i constant entre bloggers i museus. Però no us preocupeu, no us passarem el vídeo de 6 hores de la jornada: hem pensat en aquesta infografia amb pautes i algun consell per a que la trobada amb prescriptors culturals sigui un èxit. Tens la teva pròpia recepta? Explica’ns-la a “comentaris”! Read more

Museus 2016: 3 xarxes socials per explorar

Museus 2016: 3 xarxes socials per explorar

Fa uns anys parlàvem a Mosaics dels primers museus que s’aventuraven en el meravellós món 2.0., amb pors, pecats i molt bones intencions. Però en quin punt es troben ara mateix les institucions museístiques a les xarxes? Ha plogut molt? Avui ens centrarem en 3 xarxes socials a les quals encara no n’hi han tret tot el suc possible: 2016 sembla un bon any per fer-ho! Read more