By danielzapater@gmail.com

Comunicador cultural, laudista , aficionado a la fotografía y a las escapadas de fin de semana.

Museu de les arts escèniques de Barcelona

5 raons per reallotjar el Museu de les Arts Escèniques

L’antic Teatre Arnau, la Casa de la Premsa i, fins i tot, Reus ha sonat com a seu del Museu de les Arts Escèniques. Però per què no existeix un espai amb cara i ulls per allotjar-lo? O encara millor, per què hauria de sortir a escena aquest nou espai cultural? De moment l’Institut del Teatre ha dedicat un petita exposició per lluir algunes de les peces més destacades del Centre de Documentació. Després de tenir el gust de visitar-lo i conèixer l’equip que hi treballa, us en donem 5 raons.

Un fons d’impacte

“La Xirgu” i els seus vestits no són els únics protagonistes del fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Petites joies com cartells de Joan Miró i Rusiñol, una col·lecció de màgia comprada per Joan Brossa al mercat del Encants, l’arxiu complet de la Fura dels Baus i més de 74.380 digitalitzacions (les pots consultar al seu fons en línia).

Un patrimoni molt proper

Des de les primeres escenes de la història del teatre, el públic, la ciutadania, la gent n’ha sigut sempre l’actor principal. Per aquest motiu, resulta fàcil que els futurs visitants es reconeguin en cartells, vestuaris, atrezzos o altres elements teatrals.

Museu Arts Escèniques

Montjuïc i el Paral·lel, l’escenari ideal

Amb la industrialització i les necessitats d’oci de la massa d’obrers que inundava Barcelona a finals del segle XIX i inicis del XX, el Paral·lel es va convertir en l’artèria cultural, teatral i escènica de forma indiscutible. Ens ho recordava l’exposició al CCCB de 2012 i el pla d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona del 2014 (que, per cert, no es va dur a terme mai).

El Paral·lel cap al 1905 - Wikimedia Commons
El Paral·lel cap al 1905 – Wikimedia Commons

L’energia de l’equip humà

No només la dedicació de les especialistes i la directora del MAE aporten l’energia i dedicació que necessita una col·lecció tan gran i diversa, sinó també la seva visió i mentalitat oberta: des del projecte permanent amb Viquipèdia per donar lliure accés als fons, passant per trobades amb bloggers i iniciatives participatives com el Te’n recordes? de 2016.

Un llarg recorregut

El 1923 el Museu va ser adscrit a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Des de llavors ha anat viatjant d’un lloc a un l’altre: la Casa de la Misericòrdia, el Palau Güell… Potser ha arribat l’hora de donar-li un espai digne i envoltat de l’ambient teatral que respira Barcelona?

El Pla de Museus de 2017 no ha contemplat aquest equipament i haurà de ser l’Ajuntament de Barcelona el promotor que aixequi, finalment, el teló del nou Museu de les Arts Escèniques.

34739340745_e65d9004a1_k

Streetart com a generador de riquesa: Dozza vs Poblenou

Banksy, Nunca, Obey o Suso són alguns dels noms d’artistes que decoren (i per a molts, embruten) els murs de les grans capitals mundials. L’art inunda l’espai urbà en múltiples formats i versions (mosaics, graffitis, llaunes i, fins i tot, enganxines com les de Clet Abraham a Florència). En el fotopost d’avui ens fixem en dues iniciatives ben diferents: l’streetart a Poblenou (Barcelona) i a Dozza (Itàlia). Podrà l’art urbà convertir-se un pol d’atracció?

El cas de Poblenou

Des de les Olimpíades del 92′, Poblenou s’ha submergit en un procés de renovació urbanística constant. El barri ha vist com les antigues fàbriques donaven pas a nous equipaments i oficines de grans multinacionals. I acompanyant aquestes iniciatives empresarials i socials, la cultura s’hi ha anat fent un lloc.

A la trobada de bloggers organitzada per l’espai de creació Nauart vam poder comprovar com l’streetart dóna vida als antics solars fabrils, i mica en mica s’ha convertit en un generador de visitants i turistes. L’atractiu cultural del barri s’ha vist reforçat per l’arribada de la sala Beckett al carrer Pere IV l’any 2016 i la futura Casa de les Lletres de Barcelona, que obrirà portes el 2019.

Streetart Poblenou

Dozza, capital italiana de l’art urbà

Uns 1.166 quilòmetres al nordest del Poblenou i a un cop de cotxe de Bologna es troba la vil·la medieval de Dozza. No l’hauríem visitada si no fos perquè diversos bloggers d’art i cultura recomanaven escapar-s’hi. I és que l’any 1965 arrencava motors la Biennale del muro dipinto, quan l’art urbà no estava tan de moda com als 80 i 90′.

Els murs de Dozza s’han convertit amb el temps en una galeria a l’aire lliure que fuig de les grans aglomeracions dels Uffizi o Borghese. Els veïns de la població (no gaire més de 6.000) llueixen amb orgull les creacions d’autors japonesos, espanyols o americans.

Streetart Dozza

L’art urbà com a atractiu turístic?

Hem vist com dues iniciatives allunyades en el temps i l’espai, han sabut conjugar l’art i el dia a dia dels seus parroquians. En el cas de Poblenou, en un clar procés de gentrificació del centre de Barcelona cap als barris. Dozza, però, serveix com a model turístic i artístic per a d’altres poblacions, en un clar exemple de desenvolupament sostenible del turisme. A Itàlia ja existeix l’Associació de pobles pintats, amb desenes de “Dozzes” italianes.

Coneixes altres casos de renovació culturals i social gràcies a l’art urbà? Explica’ns-ho als comentaris o a Twitter!

Plus ultra:

>> Streetart en un poblet de Lleida: art urbà a Panelles (notícia)

Organitza una trobada de bloggers culturals [infografia]

Organitza una trobada amb bloggers culturals [INFOGRAFIA]

Fa uns dies vàrem participar des de Mosaics de Cultura a la Jornada “Museòlegs i periodistes. Noves perspectives i relacions” del Museu Marítim per parlar sobre el vincle cada vegada més fort i constant entre bloggers i museus. Però no us preocupeu, no us passarem el vídeo de 6 hores de la jornada: hem pensat en aquesta infografia amb pautes i algun consell per a que la trobada amb prescriptors culturals sigui un èxit. Read more

10 delicatessen en museus, museografia, museologia, exposicions, catalunya, barcelona, recursos museogràfics

10 delicatessen als museus

Estem acostumats a aportar comentaris i crítiques (no sempre constructives) d’accions que es fan i desfan a museus i equipaments culturals. D’opinar sobre recursos museogràfics erronis o mancances d’espais expositius. Però si observem en clau positiva alguns dels museus del nostre país a l’estil del més pur benchmarking, trobarem exemples que de ben segur poden inspirar petits grans canvis al nostre museu. Si sou assidus a visitar museus i experts en fixar-vos en cada detall, aquest post us arrencarà un somriure i, de passada, us donarà alguna bona idea. Read more